dilluns, 5 de novembre del 2007

Rellotges de sol


A més de pintura o escultura, Amorós ha esta investigant en el món dels rellotges de sol de la mà del seu amic Joan Olivares. Tots dos han escampat pel territori valencià i català espectaculars escultures-rellotges de sol. Mireu aquesta d'Almussafes.

Aquesta altra és de Benigànim.

Espai d'art La Llotgeta, a Albaida


L'artista albaidí Amorós va inaugurar el setembre de 2004 un espai d'art a Albaida. És, a més del seu taller de treball, un espai d'encontre entre diverses manifestacions artístiques: xarrades, exposicions, taules redones, conferències, presentacions de llibres, etc. Aquesta foto és la taula redona que organitzà l'Agrupació de Dones Socialistes de la Vall d'Albaida per celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març del 2007; en què van participar dones i homes de diverses generacions. Tots ells analitzaren la seua visió sobre les dones treballadores del seu envoltant: les mares, germanes, esposes, iaies, etc. per part dels homes, i les vivències pròpies com a dones treballadores en èpoques passades (postguerra) i en l'actualitat per part d'elles.
Cal dir, a més a més, que és el segon any que se celebra aquesta commemoració en aquest Espai La Llotgeta, ja que el primer any, el 2006, van participar dones treballadores i emprenedores d'empreses creades per elles mateixes o que ocupaven alts càrrecs polítics, com ara: Janette Segarra, diputadad del PSPV-PSOE; Pepa , gerent i fundadora de la cooperativa d'agricultura ecològica Aiguaclara d'Alberic; Amparo Vidal, gerent de l'empresa de plàstics, i Yolanda Ibarra, periodista de Canal 9 i moderadora de la taula redona. Totes elles coincidiren en les dificultats de dur endavant els seus projectes laborals i professionals i alhora compaginar-ho amb la vida familiar.

biografia d'Amorós



Naix a Albaida, València, en l’any 1964, de molt jove s’interessa per la pintura i és en 1981, i de la mà de l’artista i amic Francesc Messa, quan descobreix la plàstica contemporània. Els anys 1985 i 1986 assisteix a classes de dibuix i pintura a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles a València. A l’estiu de 1987 participa als tallers de gravat en l’ Escola Internacional de Gravat a Calella, Barcelona. Este mateix any resideix a la casa-estudi del pintor Antoni Miró per al qual realitza diverses edicions de gravats. En 1993 assisteix als cursos de gràfica de Pastrana, Guadalajara, i a l’estiu del mateix any rep classes del gravador romanes Pavel Radoulovsqui a Madrid. En 1995 part de la seua obra gràfica passa a formar part de la col·lecció de la Biblioteca Nacional a Madrid. En 1997 rep un curs sobre “Natures mortes” del fotògraf Josep Vicent Monzó. Entre els anys 1995 i 1999 dirigeix uns tallers de creativitat per a malalts mentals a Ontinyent. En 2005 participa al taller de Chema López, Leviatán.




Des del 1983 va mostrant la seua obra en nombroses fires, exposicions individuals i col·lectives tant a l'Estat espanyol com a l'estranger. Entre d'altres ciutats cal esmentar les de València, Barcelona, Palma, Alacant, Madrid, Belgrad, Stuttgart, Viena, Gant, Tànger, Casablanca...

La seua obra ha anat evolucionant estilísticament i tècnicament sempre manifestant un caràcter inquiet i obert a noves troballes i investigacions. Conceptualment el seu treball sempre ha partit d’un compromís social amb uns plantejaments totalment lliures, fent-se ben palès a les diferents sèries que ha anat desenvolupant: “L’individu com a forma”, 1986-1989; “Petjades”, 1989-1991; “Orgànics”,1991-1993; “Autoretrats-Autoreptats”, 1993-1998; “Natures i altres coses”, 1998; “Colors de Vall”, 1998 ; “Imatges en positiu/imatges en negatiu”, 1999-2003; "Vocabularis", 2004; “Paisatges trobats”, 2005; “Ser fer pensar conviure”, 2006

En 1997 junt a Xavier Mollà i Cesc Biosca formen el grup ZONA FRANCA, el qual els serveix per a dur a terme diferents experiències artístiques. Com l'exposició al centre penitenciari de Picassent; l'exposició al casal Balaguer de la ciutat de Palma; l'edició del llibre d'artista "Fi de mil·lenni"; "L'home objecte de manipulació" exposició al centre de cultura d'Alcoi; l'exposició col·lectiva "Arte Axuda Galicia" arran de l'enfonsament del Prestige, de caràcter itinerant; l'exposició "Ex-libris"...

Paral·lelament a l’obra pictòrica també ha anat realitzant nombroses edicions de gràfica. Destacar les carpetes: “Orgànics I i Orgànics II”,1992-1993; “No", per la insubmissió”,1993, grup Mirall ; “750 anys com a valencians” a Albaida amb J.F. Tormo i a Ontinyent amb el grup Mirall ,1994 ; “Àrabs i Catalans”,1994, amb Joan Calabuig ; “Passat d’un poble... Futur d’un poble”,1995, amb Joan Sancarlos; “Atzavara”,1995; “Som”,1996; “D’un temps d’un poble”,1996 ; “Ausiàs March”,1997, amb Joan Calabuig; el llibre d’autor “Fi de mil·lenni”,1999, Zona Franca; "Encontres" i "Estacions", 2002; "Home, paraula, poble" a V.A.Estellés, 2003; "Il·lusió, Llibertat, Democràcia", 25 anys d'ajuntaments democràtics i "Quatre paraules", “Carpeta de mapes”, “Capitania dels templaris de Torrent”, 2004.

Des del 1998 va materialitzant diversos projectes escultòrics. Els guardons per als Premis de la Crítica concedits anualment per l’Institut Interuniversitari de Filologia (Universitats d’Alacant, València i Castelló). Els guardons per a la mostra de cinema d'Ontinyent, 2000; els guardons del Ier. premi Argelaga dels periodistes de la Vall d'Albaida, 2001; l’escultura "l'Espart" a Benissoda, 2003; les sèries "Una flor al món", 1999 i "Natures", 2000; els guardons per a la gala dels esports d’Ontinyent, 2004; així com els rellotges de sol / escultures, realitzats conjuntament amb Joan Olivares, de Benissoda, 1998; Benigànim, 2002; Almussafes, 2003; Muro, 2002; Llocnou de Sant Jeroni, 2003; i cinc rellotges solars per a l'Espai Trobat de Benissa, 2003; Ontinyent, Rafelcofer, Otos i Guadasséquies, 2004; Montserrat, 2005; Barxeta, Bellreguard, La Selva del Camp i Universitat Politècnica de València, 2007; i la idea i coordinació de la ruta dels rellotges solars en Otos, amb rellotges d’Andreu Alfaro, Manuel Boix, Rafael Armengol, Artur Heras, Antoni Miró, Elisa Martí, Arcadi Blasco i Amorós&Olivares.

la llotgeta

la llotgeta
cireres